Avui dia dubtem si hi ha globalització o drets humans a tot el món. Tots coneixem el tercer món. Realment el coneixem com ens pensem? O, també l'ignorem, perquè és massa dura la seva realitat al costat de la nostra, i se'ns fa difícil creure que és tan exagerat. Els joves d'avui, d'aquests continents, tenen grans dificultats per poder accedir a l'educació bàsica, perquè la seva prioritat és que ell i els seus tinguin un demà, tot i que a molts els costa assolir.
Les empreses situades a aquests països subdesenvolupats no són pas locals. Seguim en un imperialisme, Àfrica és una colònia europea. Tots els seus recursos: or, diamant, petroli, plata, i tota mena de minerals naturals, allà són molt abundants. Qui porta aquestes joies? Qui es beneficia d'aquests recursos? És evident que no són ells.
Per exemple, les empreses fomenten la producció de cacau i, és cert que donen la mà d'obra i diners (tot i que és una misèria). Però el cacau ells no el consumeixen, s'exporta tot a Europa. I a més, aquestes empreses són europees, per tant, els diners i la producció van a Europa. Aquest és un dels mil exemples que està patint Àfrica. És cert que el seu govern ho permet i els pobres ciutadans i nòmades no s'adonen del que passa realment. Però amb que manté tractes el seu govern és amb les empreses europees, xineses i americanes.
Podem concloure, que seguim en un imperialisme discret. Fixem-nos en les empreses que aportem benefici adquirint els seus productes, a vegades els productes de casa són més bons i fan menys mals socials.
